Grans clàssics de la meva vida . . . . Vol I

Recordo vagament que els diumenges a la nit feien A cor obert, a Tv 3, encara recordo la musica, el Dr Herrlich, el Dr Craig, el Saint Eligius, Boston, Massachusets, com sempre Amèrica. Llavors també hi havia V, els "lagartos", la Diana, el Donovan i la Julie. El mes gran entre els grans, en Thomas Sullivan Magnum, MAGNUM, qui no ha volgut ser el Magnum algun cop amb el seu Ferrari i les seves ulleres de la United States Air Force, i les rosses de les platges de Hawai boges per ell, i el Rich al seu club KamehaMeha i el TC i el gran Higgins, "Zeus, Apollo, ATTACK".... dioooos, i llavors la serie que em va descobrir la mare de totes les gueeres, La Fuga de Colditz, a partir d'aquí va començar la meva obsessió per la WW II, i els nazis i la 101 Airborne Division i tomba i gira, i si parlem de cinema, parlem d'Star Wars, Indiana Jones i sempre el gran Harrison Ford.

Deixant a part que en una epoca fosca de la meva vida, potser amb 12 anyets, escoltava Hombres G, el primer gran clàssic de la meva vida, atenció, va ser el The Final Countdown dels inmensos Europe. Qui no ha cantat algun cop el nino nino? Però tot va començar amb el Tiet Me i la cinta del Bruce Springsteen. En aquella cinta que encara guardo en algun racó de la casa de La Garriga hio havia el The River. I allà va començar tot....
Continuarà