Livin’ in the fuckin’ past
Aquí em teniu 2 mesos després de l’últim post. “Nothin’ changes, fuckin’ Nazis”
Les muses m’han abandonat les ultimes setmanes I si bé mentalment he escrit centenars de posts per aquest blog dels collons, a l’hora de fer-ho no m’ha sortit res. Es el que té ser un mediocre. Per a mi que m’agrada tant la música i el cine i la fantasia i les collonades, es una tortura ser un mediocre. Ser incapaç de transformar en alguna cosa els sentiments, i si que m’agrada agafar la música que han fet els altres i les pel·lícules etc, i portar-les al meu terreny, i fer-les meves i sentir-les “my way”, però sempre em queden aquells acords de la cançó, aquelles ratlles per escriure, sempre es queda tot en no res.
He patit, o estic patint, una crisi existencial profunda (quina collonada, per déu), i res del que era és i res del que és pot ser i estira i arronsa, i així a poc a poc es va tancant el cercle i cada cop sóc mes esquerp, antipàtic, maleducat, imbècil i bord, i cada cop son menys els que m'aguanten, tot i que jo estic convençut que és al revés... en fi, que la princesa segueix al peu del canó, i clar, hi ha el meu tresor, el meu príncep, la meva vida, l'Oriol petit.
Continuarà....
Les muses m’han abandonat les ultimes setmanes I si bé mentalment he escrit centenars de posts per aquest blog dels collons, a l’hora de fer-ho no m’ha sortit res. Es el que té ser un mediocre. Per a mi que m’agrada tant la música i el cine i la fantasia i les collonades, es una tortura ser un mediocre. Ser incapaç de transformar en alguna cosa els sentiments, i si que m’agrada agafar la música que han fet els altres i les pel·lícules etc, i portar-les al meu terreny, i fer-les meves i sentir-les “my way”, però sempre em queden aquells acords de la cançó, aquelles ratlles per escriure, sempre es queda tot en no res.
He patit, o estic patint, una crisi existencial profunda (quina collonada, per déu), i res del que era és i res del que és pot ser i estira i arronsa, i així a poc a poc es va tancant el cercle i cada cop sóc mes esquerp, antipàtic, maleducat, imbècil i bord, i cada cop son menys els que m'aguanten, tot i que jo estic convençut que és al revés... en fi, que la princesa segueix al peu del canó, i clar, hi ha el meu tresor, el meu príncep, la meva vida, l'Oriol petit.
Continuarà....
Comentaris